divendres, 25 de desembre de 2009

Informacions del Maresme


Maresme

Disambig.svg
Un maresme també pot ser un aiguamoll que es troba en una zona costanera
El Maresme és una comarca litoral que s'estén entre el Barcelonès i la Selva, limitant al nord amb el Vallès Oriental.

Taula de continguts

 [amaga]

[edita]Geografia

Vegeu l'article principal Geografia del Maresme.
La comarca és una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral —serres de MarinaSant Mateu, del Corredor i del Montnegre (les quatre protegides ara com a parc natural)— de platges llargues i sorrenques on aflueixen una sèrie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Mataró n'és la capital i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat:Vilassar de DaltArenys de MarCalellaCanet de Marel MasnouPremià de MarVilassar de Mar, entre d'altres.
El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. El seu litoral es conegut turísticament com la Costa del Maresme.

[edita]Comunicacions



El tren s'estén paral·lel a la costa al llarg de tot el Maresme.
Platja de Santa Susanna.
L'autopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. La N-II (Madrid-La Jonquera) també la creua de forma paral·lela a la costa. La C-60va de Mataró fins a Granollers, comunicant amb la AP-7.
Existeix una línia de ferrocarril, la C1 de Rodalies Renfe Operadora Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), a més de diverses línies d'autobusos públics urbans i interurbans.
La primera línia de ferrocarril de tota la Península Ibèrica va ser ideada per un mataroní: Miquel Biada i Bunyol, que va unir Mataró amb la capital catalana al 1848. El traçat de la línia de llavors era quasi idèntic a l'actual, fent parada a diversos pobles costaners del Maresme.

[edita]Història

Existeixen diverses restes arqueològiques: El Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt, el poblat ibèric de Burriac (Cabrils), les restes romanes a Sent-romà (Tiana), la Vil·la romana de Can Llauder a Mataró, l'aqüeducte romà de Can Cua de Pineda de Mar, etc.
La clara unitat geogràfica de la comarca no es correspon amb la seva història: el sector des de Montgat a Caldes d'Estrac (Baix Maresme) formà part des de l'edat mitjana de la diòcesicomtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector d'Arenys de Mar a Tordera (Alt Maresme) ho féu de la diòcesi, comtat i vegueria de Girona. El perill de pirates féu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del s. XVIII en nuclis importants. L'economia havia estat tradicionalment de base agrícola (hortaflors), marinera (pesca i navegació) i la industrialització hi tingué gran incidència (especialment tèxtil).

Municipi  ↓
Habitants  ↓
Alella
8.998
Arenys de Mar
14.164
Arenys de Munt
7.807
Argentona
11.402
Cabrera de Mar
4.269
Cabrils
6.698
Caldes d'Estrac
2.672
Calella
18.034
Canet de Mar
13.181
Dosrius
4.658
Malgrat de Mar
17.822
Masnou, el
21.935
Mataró
119.035
Montgat
9.778
Òrrius
487
Palafolls
8.061
Pineda de Mar
25.568
Premià de Dalt
9.788
Premià de Mar
27.590
Sant Andreu de Llavaneres
9.745
Sant Cebrià de Vallalta
3.075
Sant Iscle de Vallalta
1.193
Sant Pol de Mar
4.904
Sant Vicenç de Montalt
5.267
Santa Susanna
3.019
Teià
5.969
Tiana
7.417
Tordera
14.017
Vilassar de Dalt
8.476
Vilassar de Mar
19.052
Font: Municat

[edita]Economia



Rocacorba, comarca del Maresme
El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura també ha destacat històricament en la seves vessants viticultora i, sobretot, la floricultora, que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa.
Però els darrers decennis ha esdevingut —per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca eminentment turística, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotelscàmpingsports esportiusgolf, etc).

[edita]Gastronomia

En la cuina del Maresme predominen els productes del mar i de l'horta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebrià de Vallalta, les cireres d'Arenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Mataró, de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes d'Estrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del baix Maresme. Del mar destaquen les gambes, els escamarlans, els calamars i les cloïsses d'Arenys de Mar, a més de l'àmplia gamma de peixos de la costa. Un complement és laDenominació d'Origen Alella famosa, sobretot, pels seus vins blancs.

[edita]Festes i actes culturals

Aplec de Pasqua al santuari del Corredor (Dosrius), aplec de la sardana a Calella (juny), catifes de flors per Corpus a Argentonaretaule dels Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt (juliol), Missa de les Santes a Mataró (fi de juliol), Ball de la plaça a Arenys de Mar (agost), Festa de la verema aAlella (setembre), Fira de Tordera (desembre), fira del bolet a Vilassar de Dalt(octubre).

[edita]Fauna

La fauna d'un territori està lligada a la vegetació que hi és present. Les alteracions i degradació d'aquesta es reflectiran en una disminució del poblament animal, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. En general, els animals més grans són els primers en veure's afectats; la disminució de depredadors, que troben refugi a les zones menys transitades per l'home, són destacables arreu.
La fauna del Maresme es pot dividir en cinc grups:
  • La fauna marina està formada per tot d'éssers vius que viuen en un mateix ecosistema, elmar, i que entre ells tenen una relació alimentària que permet l'equilibri ecològic; al martambé hi trobem aus, moltes de les quals viuen a la comarca i d'altres que només hi passen quan emigren.
  • Als aiguamolls, s'hi troba un altre ecosistema que permet el desenvolupament de petitsinvertebrats nedadors que serveixen d'aliment a les aus que hi viuen, així com també a les migratòries.
  • A les zones boscoses, s'hi troben animals que s'han adaptat a l'home i a la seva acció. Així doncs, la desaparició dels grans depredadors ha fet proliferar els petits mamífers i la desaparició dels conreus, la població d'ocells que se n'alimenten.
  • Alguns animals han aprofitat la presència humana i les ciutats per trobar els recursos que necessiten per viure, a més a més d'estar protegits en no tenir depredadors.
  • A les cases de pagès, hi ha un ecosistema semblant als aiguamolls, és un dels llocs on hi ha aigua estancada i per tant s'hi poden trobar animals similars als que allí hi viuen.


Demografia

Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1.129
-
1.612
20.108
40.920
71.855
70.117
69.845
71.671
1910
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
76.385
84.301
97.056
99.649
104.163
125.660
190.949
252.952
291.969
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
297.017
312.163
318.891
329.488
345.423
366.782
386.573
409.125
420.521
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Personatges cèlebres


[edita]Vegeu també

[edita]Enllaços externs

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Maresme
Commons-logo.svg
Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
el Maresme

FONT: VIQUIPÈDIA